Davant de les diferents qüestions que ens han arribat entorn a la decisió d’aquest consistori de no permetre l’abonament a la piscina municipal a les persones no empadronades en el nostre municipi ens veiem amb la necessitat d’argumentar-ho. 

La gestió d’instal•lacions es sempre complicada, i és difícil decidir a gust de tothom. Però a vegades les coses es fan bé. En el cas de la Piscina Municipal una dada tant objectiva com el continuat creixement del número d’abonaments, de la venta d’entrades, i dels casals que en fan us cada estiu, demostra que anem pel bon camí. Però ja l’estiu passat varem fregar el límit i ens varem acostar perillosament a allò a que popularment ens referim com “morir d’èxit”. La situació, les instal•lacions, la bona feina de socorristes i porters, el bon preu i les decisions presses per millorar la qualitat del servei han estat claus en aquest èxit. Però el 2015 els abonaments (1011) varen sobrepassar el doble de la capacitat màxima autoritzada per la piscina (450), per la qual cosa en dies de puntes de calor –molt presents l’estiu passat- ens varem acostar perillosament a la xifra màxima de persones autoritzades dins de les instal•lacions. Podríem haver arribat a l’extrem d’haver hagut de deixar fora a algú que fos abonat per no excedir la capacitat legal. Més enllà de les molèsties que això pot ocasionar, hi ha les relacionades amb l’accés massiu de públic. Durant molts dies no varem poder mantenir la qualitat de l’aigua, de la gespa i la neteja de les instal•lacions tal i com ens agrada i com hem fet sempre. A més, a hores punta era complicat trobar espais lliures a la gespa. Això va incomodar a molts usuaris que ens varen fer arribar les seves queixes. La tasca de socorristes i porters es complica també en moments de màxima afluència, augmentant el perill d’accidents o situacions conflictives, que també es van produir més enllà del que podem acceptar com a normal. 

Aquest any són mitja dotzena les entitats que portaran mainada als migdies a la piscina, i això ja ho sabem fa setmanes. Tres d’elles de fora del nostre municipi. Una mostra més que les condicions que oferim són molt interessants i positives. En alguns moments dues terceres parts de l’aforament de la piscina estaran coberts per aquests grups. Òbviament, això limita molt l’accés a la resta d’abonats. 

Tot plegat, ens va fer reflexionar, i prendre la decisió de limitar les condicions d’accés. Podríem haver-ho fet pujant un percentatge gran els costos d’abonaments i reduint els descomptes. Ni ens ho varem plantejar. De fet, hem mantingut el mateix preu que anys anteriors tot i obrir la piscina dues setmanes abans. I tots aquells que podien gaudir de descomptes familiars, per edat o per situació laboral complicada, ho han pogut mantenir. Per tant només quedava una altra via. Si fa uns anys varem fer el pas de limitar l’entrada com abonats als veïns de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis –tot i tenir molts abonats de Girona-, enguany o hem hagut de fer només als veïns empadronats al nostre municipi. Perquè no hem d’oblidar que són aquests els que ens han de preocupar i pels primers que hem de treballar. Amb els seus impostos es cobreix el cost de manteniment de la piscina, que puja a més de 50.000 € cada any, i que ni de lluny s’amortitza amb el pagament d’abonaments i entrades. Enguany a més, s’invertirà en noves millores a la piscina, com una escala d’accés a l’aigua adaptada a persones grans i amb problemes de mobilitat.

En el seu comunicat sobre aquest tema, l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis parla d’un conveni de col•laboració. Aquest existia des del 2008, certament. Però un conveni d’aquest tipus ha de ser bidireccional. Si una part col•labora i l’altre no, no existeix cap conveni. Parlava de la cessió mútua d’espais sempre que una part o l’altre els pugues necessitar. Fins la present temporada l’Ajuntament de Sarrià de Ter l’havia complert, per exemple amb l’accés a la piscina. No era així per part de Sant Julià de Ramis. Per exemple, la negativa de cedir unes hores del pavelló de Sant Julià de Ramis al Club Patinatge Sarrià de Ter va comportar que aquesta entitat hagués d’organitzar entrenaments durant anys a Bàscara, Campdevànol, Palol, Canet d’Adri, Cervià de Ter... Més enllà dels inconvenients per les famílies, l’Ajuntament de Sarrià de Ter va haver de cobrir costos del lloguer d’instal•lacions. A l’inici de la present temporada es va tornar a intentar, i la resposta va tornar a ser negativa. Fins i tot la resta d’entitats esportives de Sarrià de Ter mitjançant el Consell Esportiu varen modificar horaris i dies d’entrenament per deixar dues franges d’hores lliures amb el pavelló de Sarrià de Ter buit. La idea era oferir-lo a les entitats de Sant Julià per tal de que quedés buit el seu i hi poguessin anar les patinadores. Tampoc es va acceptar des de Sant Julià. Va desembocar amb el canvi de nom del club per Club Patinatge Sarrià Cervià i amb la signatura d’un acord entre el nostre ajuntament i el de Cervià de Ter per tal de poder utilitzar el seu pavelló sense haver de pagar-ne cap lloguer. 

Podríem posar més exemples com la biblioteca o l’atenció a gent gran mitjançant Jubilus a El Coro. Però no volem que això sigui un escrit de retrets. En tot cas, sí volem fer evident que si algú ha trencat el conveni i provocat pèrdues econòmiques a l’altre, no hem estat nosaltres com se’ns acusa. Que cadascú assumeixi les responsabilitats que calguin segons les seves decisions. 

Tot i això, quedi clar que el fet de limitar l’accés a la piscina no es com a resposta a les negatives de Sant Julià en altres punts on no ens hem trobat. Respon a les limitacions d’espai de la mateixa explicades més amunt. Per exemple, allà on simplement és un tema econòmic, s’ha mantingut l’acord. L’Esplai de Sant Julià de Ramis accedirà a la piscina amb les mateixes condicions que les entitats de Sarrià de Ter, un 50% de descompte respecte al que paguen la resta d’entitats de fora del nostre municipi. Si hi hagués cap actitud repressiva, no s’hauria acordat aquest descompte.

I per acabar, volem deixar clara la nostra intenció de continuar col•laborant, de fer i construir conjuntament el nostre entorn, i de consensuar totes aquelles actuacions que planificades i subvencionades conjuntament puguin acabar beneficiant a la majoria dels nostres ciutadans. Més enllà de les instal•lacions i espais comuns tenim d’altres camps on col•laborar com l’educatiu (escoles i instituts), de seguretat (cossos policials), de comunicació (xarxes socials, revistes, difusió...), de promoció (fires, festes, mercats) i d’altres on segur que es pot arribar a acords i accions comunes. 

Esperem que aquests desacords viscuts fins avui siguin només l’inici de noves converses i projectes.