Història

El nucli més antic de poblament del municipi és Sarrià de Dalt, situat a la riba esquerra de la riera de Xuncla. Les cases que envolten l’església de Sant Pau i el poblament rural dispers a l’oest del terme van ser l’origen del municipi a partir del segle XII. Ja a finals del segle XVII i primers del XVIII es començà a constituir el nucli de Sarrià de Baix al costat del camí de Girona a Perpinyà que travessava el riu Ter. L’actual carrer Major és l’eix resultant d’aquell procés paral·lel al riu Ter.

Parlar de Sarrià de Ter és parlar del procés d’industrialització que va experimentar gairebé tot Catalunya durant la segona meitat del segle XIX. La primera fàbrica que hi va haver a Sarrià va ser fundada per Felip Flores i Brugada, que fou l’impulsor de tota la maquinària necessària per a l’obtenció de pasta per a fabricar paper, l’any 1869. Al principi del nou segle XX el procés d’industrialització anava endavant, es formaven societats mercantils i recreatives i, pel que fa a la indústria paperera, Sarrià ocupava un lloc destacat per la seva producció.

El 1815 es crea al veïnat de Sarrià de Baix una parròquia independent del nucli de Sant Pau, que finalment esdevé cap del municipi de Sarrià de Ter. En aquesta època encara la plana de la riba del Ter era un gran pla agrícola del qual resta record als actuals topònims del poble: pla de l’Horta, dels Vinyers, de Baix… Però la construcció de la carretera N-II, els anys 50, va suposar la progressiva urbanització de nous carrers en direcció a ponent, amb habitatges i zones industrials. La paperera Torras Hostench fou un dels nuclis d’urbanització importants, promotor també del nou “Sarrià de Dalt”, construït els anys 50 annex a les seves zones industrials.

L’any 1976 Sarrià de Ter, que comptava ja amb una població de 4.000 habitants, va ser annexionada a la ciutat de Girona. Amb la constitució dels nous ajuntaments democràtics l’any 1979, Sarrià va recuperar la seva independència municipal.

Geografia

La totalitat del terme municipal de Sarrià de Ter és observable en diferents bases cartogràfiques-topogràfiques d’ús habitual a Catalunya. Sarrià de Ter es troba situat estratègicament al nord de la ciutat de Girona, formant part de l’àrea metropolitana de la mateixa.

El pas del riu Ter per la zona confereix al municipi un valor especialment destacable i contribueix a l’increment de la seva biodiversitat, en especial pel que fa al bosc de ribera de gran interès per a les aus. En aquest mateix indret hi trobem un braç mort del riu Ter que augmenta el seu valor per a la fauna.

Travessant de nord a sud el conjunt del terme, hi trobem la riera d’en Xuncla i el torrent de Can Guilana. I mentre aquest últim es mostra més com un fondal on l’alzinar possibilita l’entrada d’elements com el roure i l’om, la riera d’en Xuncla discorre plàcidament per una zona força planera i en un context marcadament agrícola.

La principal activitat econòmica dels darrers 50 anys ha estat la indústria paperera, amb la implantació d’importants empreses d’aquest sector. Un elevat nombre de serveis, Policia Municipal, Centre d’Atenció Primària, mercat setmanal, biblioteca i emissora municipals, serveis socials, instal·lacions esportives, centres socials i culturals, deixalleria, juntament amb dos hotels de dues estrelles i diversitat de restaurants i bars, complementen l’oferta d’aquesta població que, amb una creixent dinamització econòmica, li permet ser referent important del potencial econòmic de la comarca.

Patrimoni

Història antiga

Vil·la Romana del Pla de l’Horta: Jaciment arqueològic visitable. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (05/06/2012). “La riquesa de les seves restes (més de set segles) i l’estat de conservació de les estructures la converteixen en una peça clau per poder explicar la història del territori” (Palahí, Lluís i Nolla, Josep M., El Pla de l’Horta, una vil·la suburbana d’època romana, Girona: Universitat de Girona, 2013 ).

Va ser edificada al s. I a.C. i va ser abandonada al segle VI d.C. Per tant, va de l’època baix-republicana fins a l’antiguitat tardana. Es tracta d’una casa que combina els espais residencials amb gran riquesa d’elements, fins i tot, amb proves d’un important luxe. Al mateix temps, hi trobem una part industrial (agrícola) destinada especialment a la producció de vi. Entre les restes hi destaquen importants conjunts de mosaics, un nimfeu, banys i escultures ornamentals. També un espai amb dues premses de vi, de les més grans trobades.

Cal destacar també, i aquesta és una qüestió poc habitual, que s’ha pogut determinar el nom d’un dels propietaris de la Vil·la: es tracta de Decimus Caluidius Aurfilianus. Així doncs, el primer sarrianenc documentat. 

Mil·liari romà: El 1876 va ser trobat al voltant del Pont de l’Aigua un mil·liari romà datat el 238 d.C. dedicat a l’emperador Caius Iulius Maximinus (Emperador Maximí). Els mil·liari eren monòlits de pedra que es disposaven prop de les calçades romanes i servien per indicar distàncies (en milles) i sovint també hi apareixen inscripcions que feien referència a les autoritats que governaven en el moment de la construcció o restauració de la via. En aquest cas, al mil·liari sarrianenc s’hi pot llegir una inscripció habitual en els mil·liaris de Maximini: «Vias et pontes tempore vetustatis conlapsos restituerunt» (Els camins i els ponts que en un temps es construïren van ser arranjats”. Actualment, el mil·liari es conserva al Museu d’Arqueologia de Sant Pere de Galligants

Necròpolis Visigoda del Pla de l’Horta: La primera necròpolis visigoda trobada a la Tarraconense oriental. El 2004 es va descobrir al pla de l’Horta (en el que avui és el Passeig Mossèn Cinto Verdaguer) una important necròpolis amb dos espais diferenciats: una primera fase romana (s. II-V) i una altra visigoda (s. VI). Es tracta d’un conjunt de 58 enterraments.  Actualment es poden observar dos tombes (una amb sarcòfag de pedra i l’altra de teula).  En aquests jaciments s’hi va trobar també, entre d’altres elements, una Sivella visigoda (s.VI).  

El Pont de l’Aigua: Aquest pont creua el riu Ter des de Sarrià de Ter al barri del Pont Major a Girona. La proximitat de la  Via Augusta i la troballa d’un mil·liari romà en una zona propera fan pensar que l’origen d’aquest pont és d’època romana (a l’entorn del s. I d.C.). Tot i això la primera referència documental data del s. X d.C. D’ençà fins avui ha estat operatiu essent una de les principals entrades a la ciutat de Girona. El pont va ser destruït durant la Guerra Civil i reconstruït per presoners republicans el 1940 i rebatejat com a “Puente del Cuadillo”. D’aquí els símbols feixistes que encara s’hi poden veure (tot i que el 2007 es van fer retirar el “jou i les fletxes” que encara en presidien les entrades).    

Història moderna i contemporània

Parròquia de Nostra Senyora de la Misericòrdia, al nucli de Sarrià de Baix. Temple iniciat cap el 1800, però no finalitzat fins a temps recents. L’interès històric del lloc inclou l’horta amb paret de pedra de davant l’església, testimoni de l’activitat hortícola del Pla de Sarrià.

Obra de Rafel Masó:

“Rafael Masó va ser un dels arquitectes catalans més destacables de principis del segle XX (…) La seva obra es distingeix per la plena identificació amb els postulats noucentistes d’una modernitat que no renunciava al classicisme més auster i integrava formes, colors i materials de la cultura pròpia, amb una marcada presència de tècniques artesanals. (…) La seva aportació va ser decisiva per la introducció a Catalunya de conceptes moderns en el disseny d’habitatges, la renovació de l’artesania, la conservació del patrimoni històric, i el foment de la cultura”. (Fundació Rafael Masó. www.rafaelmaso.org)

  • Edifici de les Escoles (Edifici Masó) (Major, 59): L’any 1909 Rafael Masó projecta la reforma de tres cases propietat d’Alfons Teixidor per ubicar-hi l’escola pública de Sarrià. Actualment, edifici usat com a centre cultural.  
  • El Coro (PLaceta de la Font, 9): Edifici projectat per Masó entorn el 1921 per destinar-lo a ser la seu de l’Ateneu-Orfeó Joventut. Posteriorment va ser reformada per l’arquitecte Emili Blanch (1936) i orientat a ser el Grup Escolar Francesc Macià (durant la Guerra Civil). Actualment, després d’una reforma de 2006 es el centre social destinat a la gent gran.    
  • Casa Pòrtuless (Major, 114-116): Casa que va ser reformada també per Masó que es tracta d’una “composició populista estimable” (COAC, Guia d’Arquitectura de Girona i àrea urbana, Girona: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, 2008). 

Fàbriques i tallers del carrer Josep Flores. Al principi del carrer Josep Flores hi ha diversos tallers i una fàbrica, Can Mitjans, amb xemeneia de totxo associats al canal i a la resclosa sobre el Ter. Aquests elements son testimoni dels orígens industrials de Sarrià.

Masia de Sant Ferriol. Situada entre els barris del Pla de l’Horta i de Sarrià de Dalt, al peu d’un antic camí de ferradura. Es tracta d’una gran masia de 3 plantes, amb portes de mitja volta i una badiu annexa en pedra.

Parròquia de Sant Pau de Sarrià. Al nucli de Sarrià de Dalt. Documentada del segle XI, com a possessió del monestir de Sant Pere de Galligants (Girona). El 1698 era lloc reial.

Molí d’en Xuncla. Situat a la sortida de Sarrià, havia aprofitat l’aigua de la riera del mateix nom.

Masia de Can Camós. Testimoni del passat rural de Sarrià, disposa d’algun portal i finestres de gran interès.

Festes i tradicions

Festes locals

25 de juliol (Sant Jaume)
29 d’octubre (Sant Narcís)

Festa Major

Primer cap de setmana de setembre

Patrons

Sant Antol·lí
(Sarrià de Dalt)

2 de setembre

 Mare de Déu de la Misericòrdia
(Sarrià de Baix)

entorn el 25 de setembre

Fira del Paper

Primer cap de setmana d’octubre

Diada Nacional

11 de setembre